QueroSeno. Cultures i identitats lesbianes. O no?
Diumenge 25 de maig a les 17,30 hores a Ca la Dona
Trobareu els documents de debat, reflexió i formació d’aquest mes a la pàgina web de Ca la Dona:
1) La legitimación y la reivindicación de las prácticas sexuales no normativas en la teoría queer. Susana López Penedo.
2) La introducció (pàg. 17-27) d’El Eje del Mal es Heterosexual.
QueroSeno
Jornada: “Parlem dels nostres drets sexuals i reproductius”
Dimecres 28 a les 18,30 hores al Centre Cívic Pati Llimona
(c/ Regomir, 3 | Barcelona | metro Jaume I L4)
Dret a la vida, a no morir durant l’embaràs, part i postpart…
Més info: www.observatori.apfcib.org | www.xarxadedonesperlasalut.org
PROGRAMA DE LA JORNADA
Presentació Jornada
Montse Pineda. Creació Positiva
Conferència marc sobre drets sexuals i reproductius
Maria Ferrero. Associació de Planificació Familiar de Catalunya
Intervencions preparades dels grups de la Xarxa:
Debat general | Cloenda i Petit piscolabis
Xarxa de Dones per la Salut
REUNIÓ PEL DRET AL PROPI COS I A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
DISSABTE 10 DE MAIG
de 10:00 hores a 14:00 hores a Madrid
Serà la última reunió abans de les vacances i per tant és molt important tractar com tema prioritari l’avortament, a més us proposem el següent ordre del dia:
1.- El tema de l’avortament. Serà el tema principal de la reunió, per tant és necessari que tots els grups que han treballat el tema o el treballaran vinguin per avançar en la discussió de la reunió passada. És a dir, a més d’analitzar els últims aconteixements veure que perspectives de feina y propostes de treball es poden plantejar com a coordinadora respecte l’avortament.
2.- Web de la coordinadora. Actualment la web està infrautilitzada front al que podria ser una web més dinàmica que ens servis com una eina més per afavorir el treball dels grups, a través per exemple, de la difusió de textos per debatre, intercanvi d’informació sobre activitats, etc.
Amb l’incorporació d’aquest tema l’ordre del dia el que es tracta és de discutir i portar pensat, des de tots els grups, fórmules i compromisos concrets per dinamitzar i utilitzar millor la web de la coordinadora.
3.- Informació sobre un nou programa que hem presentat en la última convocatòria de subvenció al Instituto de la Mujer, sobre dones immigrants. L’objectiu és informar-vos del contingut i veure quines possibilitats hi ha de treball entre els grups que estiguin interessats.
4.- Varis.
Qui estigui interessada en anar-hi que es posi en contacte amb Ca la Dona www.caladona.org
telf. 93 412 71 61
La titular del Jutjat d’Instrucció núm. 33 de Barcelona, Elisabet Castelló, ha decidit arxivar la causa contra 21 dones, imputades per avortar voluntàriament en la clínica del doctor Carlos Morín, a la capital catalana, en considerar que aquestes desconeixien que anaven a avortar il·legalment.
En les actuacions de sobreseïment fetes públics aquest dimarts 29, la magistrada es basa per a adoptar aquesta decisió en què les imputades van actuar amb el convenciment que la seva actuació era legal, ja que els encarregats de la clínica Tècniques Científiques de Barcelona així les hi van fer veure, tal com consta en els documents que signaren abans de sotmetre’s a la pràctica.
Castelló també té en compte que les pacients no disposaven d’especials coneixements juridicopenals per a conèixer que la seva actuació era antijurídica. A més, no podien tenir sospites de la il·licitud perquè la clínica era oficial i reconeguda per a la pràctica d’interrupcions voluntàries d’embaràs de segon i primer trimestre pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Cap assenyalar que la clínica estava situada en locals oberts al públic i degudament publicitats. Per això, la jutge reconeix que les pacients concorrien en una causa de justificació com és “un error de prohibició invencible” ja que van creure, “en la més pura lògica de qualsevol ciutadà mig”, que la seva conducta no tenia res de reprovable penalment.
Segons recullen les actuacions, el delicte d’avortament, des que va ser reformat el 1985, ha conduït a una generalitzada creença que es tracta d’una actuació lícita i que la decisió correspon en exclusiva a la dona gestant, “sobretot després d’anys d’intens debat social i de reivindicacions no només feministes sinó de les més àmplies classes socials”. De fet, la magistrada recorda que no existeixen des de fa molts anys sentències condemnatòries per a les dones que voluntàriament s’hagin sotmès a un avortament.
És cert, segons Castelló, que s’han plantejat casos d’avortaments il·legals, però en tots ells les úniques condemnes fermes que han recaigut ho han estat per als professionals que van practicar l’avortament al marge de la llei, qui havien de conèixer inexcusablement el marc legal.
I aquests casos “tot just han tingut una ressonància social en els mitjans de comunicació, pel que és impensable que un ciutadà mig, sense coneixements específics de caràcter juridicopenal, pugui estar al cas de l’actual regulació de la matèria en aquest país”. A això cal afegir que la llei vigent preveu uns supòsits de justificació que deixen vies obertes per a l’efectiva pràctica de tals intervencions.
La magistrada aprofundeix encara més en el tema i explica que a Espanya és “molt difícil” veure l’avortament com un delicte, sobretot quan es tracta d’una decisió per problemes de malformació del fetus, per la joventut de la mare, per una situació de depressió o simplement pel fet de no poder o no sentir-se capaç d’afrontar degudament l’embaràs quan es troba de poques setmanes de gestació.
Dimecres 30 d’abril de 2008
Kesia Ortiz
AMECOPRESS
El dia 26 d’abril de 2008 es va celebrar a Tortosa el I Congrés de Dones de les Terres de l’Ebre, que portava per tema “El paper de les dones, abans i ara, al nostre territori”, amb un gran èxit d’assistència.
En primer lloc, volem agrair l’esforç que tantes dones del territori heu realitzat, al llarg d’aquestos últims mesos, per portar a bon port la jornada que avui estem fent.
Una jornada que ha resultat intensa i participativa que mos permet visualitzar, de forma clara, un seguit de qüestions ineludibles que volem recollir en aquesta taula de conclusions.
Des de l’Assemblea de Dones, preteníem crear un espai de debat i de reflexió que ens proporcionés material per fomentar l’intercanvi d’experiències i d’accions futures.
La densitat de idees i experiències que avui s’han exposat, debatut i contrastat mos donen peu a continuar treballant (en les forces renovades) per les dones de les Terres de l’Ebre.
Som sabedores, i avui se’ns ha recordat, que representem el 50 % de la població del nostre territori. Un territori en el qual volem ser ciutadanes actives.
Volem participar de la presa de decisions d’allò que ens afecte i volen poder decidir, conjuntament amb los hòmens, sobre els projectes de desenvolupament social, econòmic i polític de les Terres de l’Ebre.. I, hi volem participar amb llibertat i en igualtat d’oportunitats.
Les dones, tenim esperit de treball i de compromís vers unes comarques que mos estimem, en l’economia de les quals tenim un paper fonamental, poc reconegut i que cal reconèixer.
A les nostres comarques disposen d’un gran potencial humà i d’un patrimoni històric i natural extraordinari. Creiem en lo nostre territori i en lo seu potencial i mos volem comprometre en lo seu progrés.
Pel matí, hem tingut la satisfacció d’escoltar dos ponències que ens han permès discernir sobre dos circumstàncies molts actuals de la vida al nostre territori, la transformació de la societat agrària en la nova societat rural i l’adaptació als canvis demogràfics, socials i culturals de les Terres de l’Ebre. A continuació hem tingut una altra mena de col·laboracions, que han estat dedicades a constatar mancances i problemàtiques però també a proposar pràctiques més concretes. A la taula d’aquesta tarda, s’ha posat de manifest que les associacions de dones de les nostres terres són molt actives . Tenen una gran capacitat d’iniciativa i d’autoorganització. Estes entitats, han sabut crear espais comuns que han acabat esdevenint llocs de debat sobre problemàtiques cíviques i comunitàries.
Cal destacar, lo paper social que fan les associacions de dones, implicant les seues sòcies en la vida pública, creant espais de trobada i de relació,… Hem de tindre en compte, que crear un espai propi, és també, una conquesta social i personal.
L’estat de benestar és insostenible sense el treball de les dones. La seua incorporació al mercat de treball ha estat massiva durant els darrers anys, però les desigualtats existents no mos han permès a totes desenvolupar les nostres potencialitats.
La incorporació de les dones a la vida política creix massa lentament.
Lo món rural és gairebé sempre de domini masculí, la representació femenina a les Juntes de Cooperatives i als llocs de decisió és molt minsa… Encara mos queda molta feina per fer. És necessari treballar per revaloritzar los valors femenins com a valors universals. Les
dones hem d’assumir responsabilitats a l’àmbit públic.
Avui també, hem pogut comprovar com mos afecte a les dones no poder gestionar lo nostre temps, un temps que s’ha convertit en un bé escàs i no disposar d’ell representa un factor de discriminació social i econòmic. Canviar aquesta predisposició, comporta canviar les actituds socials i personals respecte al valor de l’ús del temps i lo que és més important, considerar los usos del temps una qüestió social.
Les dones continuem sent les principals cuidadores de la llar i de les persones petites i grans de la família, lo que suposa, molts cops, haver de deixar la nostra faena o reduir la nostra jornada laboral. És important fer visible tot aquest treball no remunerat, que és molt productiu, i que es reconeguin tots los àmbits d’actuació professionals de les dones. Volem que les administracions públiques crein serveis i recursos per tenir cura de la primera infància i de la gent gran. Volem igualar al medi rural, los serveis que l’estat del benestar dóna a ciutat: llars d’infants, assistència sanitària, centres d’atenció a la gent gran i a les persones amb manca d’autonomia, com ara centres de dia, xarxes de transports públics suficients i adequades etc…. Les dones hem de poder treballar fora de casa, si així ho volem.
Los problemes de les dones són una part important de les problemàtiques que manifeste lo món rural davant del món urbà: tenim velocitats diferents de desenvolupament, mos falten infrastructures, comoditats, etc. Mentre que al nostre territori tenim implantats tot un desplegament de recursos energètics estem a la cua en tecnologia, en telecomunicacions i en serveis. Lluitem per preservar lo patrimoni natural, paisatgístic, històric i cultural de les Terres de l’Ebre i volem un desenvolupament econòmic i cultural equilibrat i respectuós amb l’entorn. Rebutgem la industrialització agressiva, que destrueix l’entorn i la qualitat de vida dels habitants de la comarca i afavoreix un model de desenvolupament basat en el sacrifici de les zones rurals amb poca població en favor dels grans nuclis urbans. No es tracte d’anar en contra de noves fonts d’energia sinó de la seua imposició sense debat i en concentracions que són absolutament contràries al sentit comú i a les necessitats de la zona on s’instal·len. La nostra filosofia respecte al territori es basa en propiciar un desenvolupament sostenible que pugue garantir la continuïtat del nostre patrimoni.
Les condicions de vida de les dones pageses influeixen molt directament en el despoblament rural. Tenim un problema greu de continuïtat i de futur que afecte, sobretot, a la pagesia i que mos porta, a mots llocs, una pesada reducció de la població. Hem de retenir la nostra gent al territori amb bones polítiques formatives, empresarials i laborals, tenint en compte, especialment a les i als més jòvens. Cal garantir la formació al llarg de la vida, ampliar l’oferta educativa del campus universitari de Terres de l’Ebre, propulsar tallers ocupacionals, apropar els cursos de formació continuada al territori… i cal aprofundir en l’elaboració de plans de formació per a dones. Cal dinamitzar la vida del nostre territori, amb especial atenció al medi rural.
Parlàvem, pel matí, sobre els canvis demogràfics i social que les Terres de l’Ebre han vist emergir durant els darrers anys. Aquest tema ha generat molt de debat i posicions contraposades. No hi ha dubte que hem crear i desenvolupar eines i espais de trobada per a facilitar la relació amb els nouvinguts. Però no n’hi ha prou de plantejar els programes d’acolliment per facilitar l’accés als recursos bàsics. Si realment mos creiem l’objectiu de cohesió social, aquests han de fomentar lo funcionament social autònom de les persones que s’incorporen de nou al nostre territori, per a què puguen viure com a membres de ple dret. Perquè l’exclusió, social i ciutadana, és lo pitjor enemic d’aquesta convivència que volem.
Bé, hem intentat sintetitzar la riquesa d’idees que avui mos heu ofert, segurament mos hem deixat moltes coses, però heu de pensar que aquest congrés, és i serà una primera pedra, un primer pas en un camí que encara s’ha de recórrer en l’esperança que millorarem la nostra vida quotidiana, fent-la més justa, més lliure i més potenciadora.
Vos proposem seguir treballant en aquesta línia de col·laboració i d’intercanvi iniciada en aquest congrés i impulsar en l’àmbit territorial noves trobades amb les que puguem avançar i desenvolupar estratègies comunes a través de la cooperació.
Lo conjunt tant important d’aportacions, experiències i material per a la reflexió recollit avui demane que de manera permanent s’amplie, s’actualitze i es difongue.
La comunicació amb los nostres i les nostres polítiques i representants, per tal que vetllen los aspectes del nostre territori que avui hem plantejat, és necessària i molt positiva. Pel què instem a les administracions públiques a liderar iniciatives contundents per millorar la qualitat de vida de la població del territori unint esforços i treballar junts per objectius que mos són comuns a totes i a tots.
Moltes gràcies a totes.
Tortosa, 26 d’abril de 2008
(2)
(2)
(17)
(3)
(4)
(15)
(37)
(5)
(1)
