Quan fa prop d’un any ens vam posar a pensar en quin tema podíem abordar a l’Escola Feminista d’Estiu, en la seva desena edició, ens vam plantejar la denúncia de l’emergència climàtica i el compromís amb la vida i els treballs de cura. Poc podíem imaginar el caire que han agafat les coses amb el que va d’any. Recordeu els efectes tan importants que el temporal Glòria del mes de gener va deixar a casa nostra? Molt aviat també van començar a arribar les notícies d’un nou virus molt perillós, però mai no hauríem pogut imaginar que la seva expansió a nivell mundial obligués a paralitzar totes les activitats i estiguéssim cadascuna tancada a casa amb tota la vida quotidiana aturada i alterada. Tampoc no podíem preveure una crisi sanitària d’aquesta magnitud, ni una crisi econòmica tan global, ni una crisi de les cures tan generalitzada.
Ens hem hagut d’adaptar a noves situacions, a nous ritmes, a noves tecnologies i al teletreball. Ens hem hagut d’enfrontar a les pors i a les incerteses i hem hagut d’assumir pèrdues inesperades per impensables.
Ens hem convertit, encara més, en malabaristes de la vida…
