Durant la preparació de les “Jornades pels 20 Anys de Feminisme a Catalunya” l’any 1996, que celebraven les primeres “Jornades Catalanes per a la Dona” ocorregudes a finals de maig del 1976, es van començar a crear uns vincles i una manera de fer entre les participants que van impulsar un canvi de paradigma.
L’emoció dels retrobaments, la il·lusió per les novetats, la intensitat en els contactes, la força en les propostes, la potència en els plantejaments i l’autoritat entre nosaltres van servir de motor per al reconeixement de les diferències, posant de manifest la riquesa de la diversitat de totes les que ens sentim part del moviment feminista, i el desig comú de preservar aquesta unió. En aquest context, apareix la necessitat de trobar la forma de mantenir aquesta relació, que propiciés l’autonomia als grups i a les participants, sense caure en l’homogeneïtzació o en la imposició d’alguns pensaments sobre altres.
Sorgeix així el concepte de “xarxa”, entès com una manera de fer feminista, una organització àmplia, flexible i oberta per donar cabuda a diferents interessos i ritmes. De configuració horitzontal, no jeràrquica, estabilitat dinàmica i amb possibilitat de mantenir múltiples aliances, la Xarxa vol promoure la diversitat de grup i de les participants.
Aquest desig de construir va constituir el “Grup dinamitzador de la Xarxa”, que va dissenyar una primera proposta d’aquest nou model relacional, i la va presentar a l’assemblea convocada al mes d’octubre de 1996, en la qual es va decidir crear la Xarxa Feminista, amb l’objectiu d’establir un espai de relació i comunicació per conèixer tot allò que fem, sentim i pensem les dones, però sobretot, per fer circular l’energia que a molts llocs, i de maneres molt diferents, hi ha moltes entre dones que treballen, pensen, es reuneixen, gaudeixen i s’ajuden entre elles.
L’objectiu polític de la Xarxa Feminista en el seu naixement era la relació, el vincle i l’intercanvi entre dones per mantenir, alimentar i preservar la relació entre les dones que van assistir a les Jornades amb totes aquelles altres que s’hi vulguin sumar. La Xarxa pot ser unidireccional, bidireccional o multidireccional, i totes hi som protagonistes si es produeix la connexió: La informació anima a la participació i la col·laboració facilita l’intercanvi el coneixement entre nosaltres.
En cap moment la Xarxa va néixer per esdevenir “coordinadora”, sinó que vam voler posar en pràctica una nova manera de fer política, basada en el vincle i la relació entre dones que es representin a si mateixes. Del valor polític del vincle, se’n deriven qüestions polítiques, pràctiques i afectives, per a les dones que s’hi senten lligades. I aquesta vinculació a la Xarxa és diferent per a cadascuna segons els seus ritmes, tarannàs i contextos.
“Tot comença amb una dona que parla amb una altra dona i quan aquesta recull el seu desig i li dóna la confiança i la força per fer-lo realitat. I, quan a l’una i a l’altra s’hi afegeixen dues, tres, quatre…, vint…, cinc-centes…, tres mil… i moltes més, ja hem començat a canviar el món!”
Mireia Bofill
En gairebé 30 anys de recorregut, hem tingut el privilegi de conjugar-nos amb grups, associacions i activistes diverses en les activitats que hem anat programant al llarg dels anys. Aquest intercanvi constant ha estat fonamental per permetre’ns, no només repensar els discursos i plantejaments que inicialment vam adoptar, sinó també dur a terme una revisió crítica profunda cap a les nostres primeres idees i pràctiques.
A través d’aquest replantejament, hem estat capaces d’abordar les complexitats i les diverses dimensions de les qüestions de gènere, reconeixent la interseccionalitat com un element central en la nostra comprensió i acció política, tenint presents les múltiples formes en què les identitats i les experiències s’entrellacen i s’influeixen mútuament, permetent-nos l’abordatge les desigualtats i les injustícies d’una manera més completa i inclusiva. Un dels exemples més evidents és que deixem de parlar sobre el que passa amb les “dones” per passar a parlar del que interpel·la a “dones, lesbianes i trans” i la resta d’identitats dissidents.
Actualment, aquesta mirada interseccional informa i guia totes les nostres activitats i àmbits d’acció com a espai polític, i estem compromeses a seguir treballant en la construcció d’un moviment feminista i de justícia social que sigui genuïnament inclusiu i que abordi les diverses formes d’opressió i discriminació que afecten les diverses realitats.
