L’any 1975 va ser declarat Any Internacional de la dona per Nacions Unides i l’any següent es van celebrar les Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb una assistència entusiasta de més de 3.000 dones que va significar el renaixement del moviment feminista a Catalunya i un esclat de vida i de ganes de lluitar. Les conclusions de les Jornades ofereixen el recull de les reivindicacions i els canvis urgents que calia fer a la nostra societat per a superar les discriminacions i injustícies que van viure les dones sota la dictadura del general Franco.
L’any 1996 es van convocar les Jornades dels 20 anys de Feminisme celebrades a l’INEF de Montjuïc i la seva importància rau en el fet que ja des del moment de la seva convocatòria mesos abans i durant la seva preparació es va posar en valor la unitat d’acció i el reconeixement de la pràctica de la relació política com a la política de les dones. D’aquí neix la Xarxa Feminista, concepte nou en aquells moments, que reflectia les ganes de treballar en una forma horitzontal sense jerarquies on tots els grups de dones, treballin en l’àmbit i de la forma que sigui, se sentin reconegudes i enxarxades en l’onada del moviment feminista.
A l’any 2006 la Xarxa Feminista conjuntament amb molts grups de Ca la Dona i amb tot el moviment feminista es va autoconvocar a les jornades Les dones sabem fer i fem saber, realitzades a les Llars Mundet de Barcelona. El context havia canviat substancialment doncs havien començat a proliferar els estudis de gènere a les universitats; les noves generacions es formaven sabent que les dones sabíem que sabíem; l’apoderament era la paraula de moda i reivindicàvem ser subjectes polítics; posàvem els treballs de cura en el centre de la vida humana; érem conscients de la necessitat de protegir la natura de les conseqüències de l’escalfament del planeta; defensàvem la pau en cadascun dels conflictes que la globalització no feia més que incrementar; qüestionàvem els binarismes i assistíem a l’emergència dels discursos i pràctiques polítiques vinculades a la fluïdesa dels gèneres i conceptes com queer, heteropatriacat, homes-cis i bolleres es van fer habituals en el relat feminista.
Aquest era el panorama que es respirava quan vam començar a preparar les Jornades de l’any 2016. Un cop més i després de 40 anys de les Primeres Jornades ens vam tornar a autoconvocar per organitzar les que van portar per nom Radical-ment feministes, un títol que volia reflectir el nostre posicionament polític, que venim de molt lluny i el reconeixement a totes les arrels que ens han alimentat i ens han portat fins al moment actual. Durant aquests anys el subjecte polític del feminisme ha passat a ser “dones, lesbianes i trans”; l’agència feminista ha agafat una centralitat molt important amb una presència als mitjans, al carrer i arreu del món com no s’havia vist mai abans; el fenomen de les xarxes socials és un altaveu i un aspersor de llavors feministes que penetra en tots els àmbits i a tots els nivells de la societat. Onades de dones joves s’estan implicant amb tota la seva energia per denunciar les violències patriarcals i cridar com volen viure. Els feminismes decolonials s’han posicionat amb força tot assenyalant els privilegis de la blanquitut i el racisme i posant de manifest els conflictes en la interseccionalitat de sexe/gènere, classe i raça.