La titular del Jutjat d’Instrucció núm. 33 de Barcelona, Elisabet Castelló, ha decidit arxivar la causa contra 21 dones, imputades per avortar voluntàriament en la clínica del doctor Carlos Morín, a la capital catalana, en considerar que aquestes desconeixien que anaven a avortar il·legalment.
En les actuacions de sobreseïment fetes públics aquest dimarts 29, la magistrada es basa per a adoptar aquesta decisió en què les imputades van actuar amb el convenciment que la seva actuació era legal, ja que els encarregats de la clínica Tècniques Científiques de Barcelona així les hi van fer veure, tal com consta en els documents que signaren abans de sotmetre’s a la pràctica.
Castelló també té en compte que les pacients no disposaven d’especials coneixements juridicopenals per a conèixer que la seva actuació era antijurídica. A més, no podien tenir sospites de la il·licitud perquè la clínica era oficial i reconeguda per a la pràctica d’interrupcions voluntàries d’embaràs de segon i primer trimestre pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Cap assenyalar que la clínica estava situada en locals oberts al públic i degudament publicitats. Per això, la jutge reconeix que les pacients concorrien en una causa de justificació com és “un error de prohibició invencible” ja que van creure, “en la més pura lògica de qualsevol ciutadà mig”, que la seva conducta no tenia res de reprovable penalment.
Segons recullen les actuacions, el delicte d’avortament, des que va ser reformat el 1985, ha conduït a una generalitzada creença que es tracta d’una actuació lícita i que la decisió correspon en exclusiva a la dona gestant, “sobretot després d’anys d’intens debat social i de reivindicacions no només feministes sinó de les més àmplies classes socials”. De fet, la magistrada recorda que no existeixen des de fa molts anys sentències condemnatòries per a les dones que voluntàriament s’hagin sotmès a un avortament.
És cert, segons Castelló, que s’han plantejat casos d’avortaments il·legals, però en tots ells les úniques condemnes fermes que han recaigut ho han estat per als professionals que van practicar l’avortament al marge de la llei, qui havien de conèixer inexcusablement el marc legal.
I aquests casos “tot just han tingut una ressonància social en els mitjans de comunicació, pel que és impensable que un ciutadà mig, sense coneixements específics de caràcter juridicopenal, pugui estar al cas de l’actual regulació de la matèria en aquest país”. A això cal afegir que la llei vigent preveu uns supòsits de justificació que deixen vies obertes per a l’efectiva pràctica de tals intervencions.
La magistrada aprofundeix encara més en el tema i explica que a Espanya és “molt difícil” veure l’avortament com un delicte, sobretot quan es tracta d’una decisió per problemes de malformació del fetus, per la joventut de la mare, per una situació de depressió o simplement pel fet de no poder o no sentir-se capaç d’afrontar degudament l’embaràs quan es troba de poques setmanes de gestació.
Dimecres 30 d’abril de 2008
Kesia Ortiz
AMECOPRESS